7 llocs que cal visitar abans de morir

El Taj Mahal està situat en les rodalies de la ciutat d’Agra, a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, i va ser construït al segle XVII. Increïble proesa arquitectònica, la seva immortal bellesa es nodreix de l’antic amor entre un emperador i la seva esposa. No hi ha res més profund per a qualsevol viatger que seure en un dels bancs que hi ha per tot el Jardí del Paradís i admirar la silueta de l’impressionant Mausoleu retallada sobre un cel net. Cel que a poc a poc es tenyeix de rosa a boca de nit.

Les Cascades Victòria són unes de les cascades més grans del món. Estan situades al sud d’Àfrica en el riu Zambeze, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe. L’amplada de la cascada és de 1 800 metres. L’aigua cau per sota d’un penya-segat de 120 metres d’altura en un canó estret i profund.

Machu Picchu és una ciutat inca envoltada de temples, andanes i canals d’aigua, construïda al capdamunt d’una muntanya. La seva construcció va ser edificada amb grans blocs de pedra unides entre si, sense l’ús d’amalgama. Actualment és considerada patrimoni cultural de la humanitat en ser reconeguda com important centre polític, religiós i administratiu de l’època incaica.

París no s’acaba mai i el record de cada persona que ha viscut allà és diferent del record de qualsevol altra. Què millor que les paraules de Hemingway, un enamorat de París, per descriure aquesta ciutat bohèmia i romàntica, anomenada la ciutat de la llum, que captiva a tot aquell que la visita gràcies als seus magnífics passejos pel Sena, als seus nostàlgics cafès i seus misteriosos racons.

Es diu que la cinquena part de la població xinesa va contribuir en diferents èpoques en la construcció de la Gran Muralla i que molts dels cossos dels obrers que van morir van servir per amortitzar el pes de les pedres. La Gran Muralla, que travessa muntanyes i rius, segueix sent una de les grans meravelles del món i moltes de les pedres que es van emprar en la seva construcció fan més de dos metres i sobrepassen la tona de pes.

Parat a la vora i miri el canó. La seva magnitud i la seva bellesa ens humilien. La seva eternitat contrasta inevitablement amb la nostra breu existència. En els seus espais infinits, molts troben el consol per a les seves agitades vides.

La síndrome de Stendhal, denominat també com a síndrome de Florència, és considerat com un trastorn psicosomàtic que afecta especialment a persones altament sensibles. Es produeix quan en un breu període de temps, admirem de manera continuada un gran nombre d’obres d’art, experimentant una mena de sobredosi de bellesa artística.